MAR D'ARAL
Uzbekistan: un desert de sal davant dels ulls
Uzbekistan: un desert de sal davant dels ulls
Ciutats que en un altre temps van ser bulliciosos ports comercials que vivien de l’Aral són avui al bell mig d’un desert de sal, a centenars de quilòmetres de la costa.
La insalubritat de la zona provoca greus problemes en la població la bronquitis crònica ha augmentat un 3000% i l’artritis un 6000%.Les taxes de mortalitat infantil estan entre les més elevades del món.
Un paratge impactant amb vells vaixells encallats al desert s’ha convertit en el paradigma del desastre ambiental i humà.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarLA NOSTRA HIPÒTESI:
ResponderEliminarEl nostre problema tracta de la disminució del Mar d’Aral, informació que tenim del qual és més aviat escassa.
La nostra hipòtesi és que s’ha produït una sequera, de la qual no en sabem l’origen, que ha provocat aquesta reducció del mar d’Aral, i com a conseqüència d’això s’han produït més malalties i més morts en les ciutats circumdants.
REPARTICIÓ DEL TREBALL:
Nosaltres ens hem plantejat el treball de manera que no ens dividim les tasques perquè cadascú en faci una part i finalment ajuntar-ho tot, sinó que consisteix en fer un anàlisi previ de cada part del treball, treballar cada apartat a nivell individual –un per persona– i finalment fer una posada en comú. El nostre objectiu és compartir respostes per obtenir així millors conclusions.
La Simi s’especialitzarà més en l’explicació del perquè del problema, la Maricarmen treballarà sobre les mesures correctores i preventives i el Marc es centrarà en la recerca de propostes per millorar la futura situació del mar d’Aral.
Simi, Maricarmen i Marc F.
El mar d'Aral es troba a Uzbekistan, un antic país de la URSS. Els pobles del voltant vivien dels ports comercials. Ara es troben enmig d'un desert i la seva economia no pot sostenir-se. On abans hi havia ports comercials ara hi ha un gran desert de sal que deixa aïllada a la població. A més, el desert està salinitzat. Per tant, la terra no és fèrtil i hi han moltes malalties i hi ha molta mortalitat infantil. Està considerat un dels pitjors impactes ambientals del món.
ResponderEliminarDesprés de conèixer el problema, sorgeixen una sèrie de qüestions. Primer, què va ocasionar aquest descens exagerat del nivell del mar interior, fins al punt que aquest gairebé desapareix, començant a formar un desert de sal? Aquest fet no es podia preveure i evitar? Quan el problema va aparèixer, es va prendre alguna mesura per evitar-ho o, almenys, reduir el seu impacte? Com ha afectat això a la població, que probablement depenia del mar? Quina postura ha adoptat la resta de potències i governs del món envers aquest conflicte? I, finalment, hi ha cap remei?
Principalment portarem a terme una investigació per internet, sobre la situació geogràfica, política, social i econòmica de Uzbekistan i, sobretot, sobre la zona del mar d'Aral. Seleccionarem i sintetitzarem aquesta informació, amb una posterior recerca sobre quins remeis són possibles per solucionar el problema, i quines mesures polítiques es poden prendre perquè no torni a succeir.
Mónica, Helena, Antonio
El mar d'Aral es troba a Uzbekistan, un antic país de la URSS. Els pobles del voltant vivien dels ports comercials. Ara es troben enmig d'un desert i la seva economia no pot sostenir-se. On abans hi havia ports comercials ara hi ha un gran desert de sal que deixa aïllada a la població. A més, el desert està salinitzat. Per tant, la terra no és fèrtil i hi han moltes malalties i hi ha molta mortalitat infantil. Està considerat un dels pitjors impactes ambientals del món.
ResponderEliminarDesprés de conèixer el problema, sorgeixen una sèrie de qüestions. Primer, què va ocasionar aquest descens exagerat del nivell del mar interior, fins al punt que aquest gairebé desapareix, començant a formar un desert de sal? Aquest fet no es podia preveure i evitar? Quan el problema va aparèixer, es va prendre alguna mesura per evitar-ho o, almenys, reduir el seu impacte? Com ha afectat això a la població, que probablement depenia del mar? Quina postura ha adoptat la resta de potències i governs del món envers aquest conflicte? I, finalment, hi ha cap remei?
Principalment portarem a terme una investigació per internet, sobre la situació geogràfica, política, social i econòmica de Uzbekistan i, sobretot, sobre la zona del mar d'Aral. Seleccionarem i sintetitzarem aquesta informació, amb una posterior recerca sobre quins remeis són possibles per solucionar el problema, i quines mesures polítiques es poden prendre perquè no torni a succeir.
Mónica, Helena, Antonio
Hipòtesi: després de fer una petita aproximació al problema de l'assecament del mar d'Aral, sense investigar les causes, creiem que el desencadenant principal d'aquest problema podria ser un malbaratament excessiu de l'aigua, usant-la per a coses innecesàries.
ResponderEliminarTot seguit, ens hem plantejat una sèrie de preguntes que ens han portat a definir els següents objectius per aquest treball:
Cercar les causes reals del problema, investigar sobre les conseqüències (com pot afectar a les regions des del punt de vista econòmic, demogràfic...), exposar possibles efectes sobre les pròximes generacions (principalment a nivell de salut), preveure l'evolució del Mar d'Aral, definir possibles mesures correctores, investigar si hi ha actuacions o propostes dels governs i d'organismes internacionals, esbrinar quina és la consciència ecològica de la població a nivell local, nacional i supranacional envers aquest problema, i d'altres que se'ns apareguin durant l'elaboració del treball.
Quan tinguem tota aquesta informació recollida confirmarem o desmentirem la nostra hipòtesi i extraurem les conclusions a què haguem arribat.
Per a dur a terme la investigació, hem decidit que cadascun de nosaltres cercarà informació sobre mínim 2 objectius plantejats, dels exposats anteriorment. D'altra banda, les informacions que recollim cadascun seran posades en comú a classe i a un Drive compartit, amb l'objectiu de compartir els coneixements amb la resta de companys, oferir ajuda quan sigui necessari i finalment poder extreure unes conclusions entre tots que donin una visió global, especialment mediambiental, del desastre ecològic al Mar d'Aral.
Álex, Judith i Sergio
Marc Freixenet, Simran Anand, MªCarmen López
ResponderEliminarLa nostra hipòtesi inicial davant el problema que teníem, era que el que havia provocat la disminució del mar d’Aral havia estat una gran sequera, i envers això s’havien produït una sèrie de malalties i morts a les rodalies d’aquest mar.
La nostra investigació ens ha portat ha descobrir que la nostre hipòtesi inicial no era del tot falsa, ja que el que ha provocat aquesta disminució del mar d’Aral ha estat una demanda excessiva d’aigua per part de les ciutats circumdants, ja que volien aprofitar el seu terra àrid per plantar cultius. Això va suposar que avui dia només hi hagi un sòl amb una elevada concentració de sal, fent que quan hi ha tempestes de pols, aquestes arrosseguin les sals que provoquen diverses afeccions i malalties.
En la nostra primera entrada en aquest bloc vam fer referència al repartiment del treball, ara que estem finalitzant aquest treball podem dir que hem treballat molt satisfactòriament, ja que cadascú ha treballat una petita part del treball però sempre amb l’ajuda de tots els membres del grup.
CONCLUSIONS
ResponderEliminarActualment, el Mar d’Aral presenta una superfície de 26.000 Km2, el que significa una reducció dràstica de la seva quantitat d'aigua original, com es pot comprovar en les imatges de satèl·lit que encapçalen l'apartat del Mar d'Aral d'aquest bloc. Les causes, les hem de buscar en: una disminució del cabal dels rius que acaben al mar, els fertilitzants, la salinització dels sòls i les armes bacteriològiques i químiques que es llançaren en temps de l'URSS. La nostre hipòtesi sobre les causes, per tant, queda mig confirmada: si bé hi ha hagut un malbaratament excessiu, no ha estat per culpa d'usos innecessaris. La tendència mostra que, si no es busca una solució aviat, el mar d’Aral continuarà desapareixent encara més.
Conscients d'aquest problema, els països implicats, i sobretot els 2 que limiten amb el mar d’Aral, Kazakhstan i Uzbekistan, estan duent a terme polítiques de millora del Mar d’Aral i de la població que viu al voltant. Encara que aquestes reformes van lentes i sovint no s’aconsegueixen completament els objectius proposats, almenys sabem que aquests 2 països no es queden de braços creuats davant el desastre, sinó que almenys posen les intencions.
Aquests països s'han començat a preocupar perquè, tal i com hem investigat i ha quedat reflectit en el nostre treball, aquest fenomen afecta directament les poblacions més properes al Mar d’Aral, presentant una taxa elevada de càncer, de malalties diverses i fins i tot avortaments espontanis, afectant l’índex de fecunditat i la demografia. Però les conseqüències no són només de caire «humà» sinó que també afecta la flora, la fauna, el clima... l'ecosistema en general, i fins i tot el turisme, que va ser una activitat de riquesa en aquesta zona, però que per culpa de la destrucció del mar d’Aral es va perdre. Aquestes han estat una bona mostra de les conseqüències de la desertificació del Mar d'Aral.
Ara bé, també hem descobert que els països afectats no actuen sols, sinó que agències internacionals com l’ONU, la UNESCO, la UE o el Banc Mundial estan ajudant, mitjançant la inversió de diners i el desenvolupament de projectes, a augmentar el nivell d’aigua al mar, retornar la qualitat a l’ecosistema i millorar la salut i l’economia de la població. Veiem, doncs, que aquest problema tampoc passa desapercebut internacionalment, encara que els països afectats necessitarien més ajuda. Per exemple, una de les solucions que proposen conjuntament agències internacionals i països afectats és la plantació d'arbustos, que reduiria les malalties respiratòries de la població
Tot i les ajudes que s'estan duent a terme, nosaltres també pensem, a partir de l'anàlisi que hem fet, que no s’aprofundeix de manera suficient en problemes de fons, com una major conscienciació de la població perquè faci un bon ús de l’aigua, o la reducció de quantitat d’aigua per al reg (fer-la més eficient). Per culpa d’aquests problemes es fa difícil una recuperació estable i segura a la llarga del mar d’Aral. D'altra banda, no seria molt descabellat dir que en la nostra societat tenim aquests reptes també.
Passant a un altre punt, pel que fa al futur d'aquest mar interior, les previsions de l’evolució del mar d’Aral no són gaire esperançadores, sobretot en la part sud o “Gran mar d’Aral”. La salinització és un problema creixent que a la llarga pot comportar la destrucció de l’actual ecosistema de l’Aral del sud, amb les seves conseqüències sobre la població humana del voltant. Els científics consideren gairebé impossible tornar als nivells de fa mig segle, a la recuperació de tota l’extensió i l’ecosistema originals del Mar d’Aral.
Per acabar, un avís: a Espanya hem d’evitar el transvasament de l’Ebre, sinó podem acabar, a la llarga, de manera similar al cas del Mar d’Aral.
Alex, Judith i Sergio, 2on Batxillerat Social
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarSom la Monica, l’Antonio i l’Helena.
ResponderEliminarPrimer de tot hem de dir que abans de fer aquest treball el problema del Mar d’Aral ens era totalment desconegut i mai hauríem pogut imaginar el ressò que, un problema que a simple vista pot semblar insignificant o lluny de nosaltres, pot tenir a la resta del món i la implicació internacional que això suposa.
Tal i com hem explicat al llarg del treball, el Mar d’Aral està desapareixent. La desaparició d’aquest mar provoca grans extensions de terreny desertitzades i inhabitables i poblacions aïllades del que abans era la seva font de vida i d’ingressos.
Tan poc ens valorem les persones com a humans que hem de deixar que això segueixi passant? Nosaltres pensem que no. L’egoisme d’uns pocs no ha de frenar els nostres desitjos de millora i de canvi i segurament nosaltres som una peça clau en la prevenció de catàstrofes d’aquest tipus.
Cada cop que comprem a preus baratíssims a empreses que exploten els seus treballadors i els recursos naturals, estem contribuint al seu enriquiment i per tant estem alentant un empitjorament de les condicions. Cada cop que malbaratem aigua estem contribuint a que es necessiti més per abastir a tanta població i que, com a passat al mar d’Aral, de desviar rius per abastir a població, el mar s’està assecant.
Per què el govern té diners per a coses supèrflues i no per reparar tots els canals que desvien aquesta aigua per tal que estiguin fets d’un material que resisteixi i no perdi líquid? Mai ho sabrem, però potser com a població el nostre deure és estar informats i denunciar aquest fets.
Si bé no vam començar pensant en aquest treball com una forma de prendre consciència sobre el problema d’Aral, és cert que existeixen molts problemes arreu del món que mereixen ser debatuts, i treballs com aquest són un punt de partida per a començar a fer conèixer les males gestions que s’han donat. La ignorància ha causat grans problemes a la Terra, i si aprenem dels nostres errors podrem evitar conflictes d’aquest caire en un futur, i fins i tot poder solucionar problemes generats per la pròpia naturalesa.
Membres del grup: Nathalia Agüero i Sofia Rodríguez
ResponderEliminarSobre el problema ambiental del Mar D’Aral tenim diverses hipòtesis de les possibles causes de la pèrdua d’aigua d’aquest mar que era un dels més grans del món. Les nostres hipòtesis són les següents:
- Una sequera prolongada pot haver provocat que els rius no portin tanta aigua, i per tant, la poca aigua que quedava al llac s’ha anat evaporant fins que només queda la sal que es trobava dissolta a l’aigua.
- Alguna intervenció humana, com per exemple, la construcció d’una pressa que limita la quantitat d’aigua que arribar al llac i per tant ha pogut provocar la manca d’aigua del llac. Si aquest és el cas voldria dir que no s’ha realitzat correctament o no s’ha fet l’avaluació del impacte ambiental abans de construir-la.
- Un possible canvi en el relleu provocat per un moviment de plaques que hagi provocat el canvi de direcció del curs dels rius, i per tant, ara no desemboquen al Mar d’Aral.
Per realitzar aquest treball:
- Primer ens informarem per conèixer la causa real i la situació del nostre problema.
- Després definirem els punts a treballar seguint l’esquema del treball.
- Repartirem el treball per així poder avançar a casa, i per el nostre compte per no haver de dependre de nostre company.
- Els últims dies treballarem en comú, i traurem les conclusions.
Membres del grup: Nathalia Agüero i Sofia Rodríguez
ResponderEliminarCONCLUSIONS:
Amb aquest treball hem pogut veure que per culpa de la cobdícia i l’ambició del homes, s’ha acabat desencadenant un seguit de problemes que tots junts causen un gran desastre que no només afecta al medi ambient i a les espècies autòctones que estan desapareixent, sinó que també perjudica a moltes persones que per culpa de la desertificació del mar d’Aral estan exposats a moltes malalties i s’han de desplaçar del lloc on viuen per a poder sobreviure o trobar un ocupació, ja que ara que no hi ha pesca, la gent només pot viure a base de la caça, que allà es troba restringida, o de la cria d’ovelles i camells.
Per tant, la nostra conclusió és que els humans, ara que tenim els mitjans per fer estudis sobre els impactes ambientals que es poden produir, hauríem de ser més conscients de les conseqüències dels nostres actes i tenir-les en compte abans de dur a terme cap canvi que pugui afectar al medi ambient de manera negativa.
La nostra hipòtesi abans de començar el treball, i sense tenir gaire informació encara, és que les causes de la sequedat del mar Aral, eren pel benefici d'una indústria; actualment és molt freqüent que els empresaris actuïn sense tenir en compte els efectes mediambientals, socials, i fins i tot econòmics. Els habitants i la fauna que hi habitava s'han quedase recursos, a demés de les malalties que provoca la contaminació que resideix en la poca aigua que queda.
ResponderEliminarSobre això, nosaltres ens preguntem, No és podria haver evitat? Quina era la finalitat d'aquest projecte? Que passarà amb les persones que s'han vist afectades per aquest problema? Quins canvis provoca als éssers vius el fet que tanta aigua hagi desaparegut i la resta s'hagi contaminat? Hi ha alguna organització que pretengui ajudar a la gent afectada o que vegi alguna solució perquè el mar es torni a omplir?