Logo

Logo
2n premi Concurs "Deixa la teva petjada"

domingo, 28 de enero de 2018


9 PIRÀMIDES DE GUIZA  DE DEIXALLES 
ELECTRÒNIQUES



Només el 20% d'aquests residus  es recicla, mentre que bona part acaba cremant en abocadors contaminants.

Aquell mòbil guardat en u calaix perquè no funciona o la tele espatllada que agafa pols a les golfes. Els residus electrònics no paren de crèixer i massa sovint acaben en abocadors convencionals, on són incinerats malgrat els seus components tòxics, o encara pitjor, en països del Tercer Món, on a més de contaminar alimenten un mercat negre que n'extreu els materials valuosos sense cap protecció sanitària per als que hi treballen.

BARCELONA.La contaminació mata.



    MOREN MÉS DE 250 PERSONES A L'ANY PER CONTAMINACIÓ A BARCELONA


La contaminació mata. Així ho mostra un nou informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona que afirma que un mínim de 250 persones moren cada any a Barcelona perquè es superen els límits de contaminació que marca l'OMS.
Ara l'objectiu de totes les mesures és salvar vides reduïnt la pol.lució un 30% en 15 anys.

L'AIRE QUE ENS INTOXICA (mapa interactiu de la contaminació a Barcelona)

martes, 13 de diciembre de 2016

MALÀISIA



Resultado de imagen de BOSQUE INDONESIA ACEITE PALMA







En 15 anys, el 98% dels boscos tropicals d'Indonèsia i Malàisia hauran desaparegut, si no es troba la manera de produir oli de palma sostenible.

La demanda s'oli de palma, a causa de les seves propietats, ha provocat que s'extengui la seva plantació, perjudicant a les comunitats més febles de la zona, i amb conseqüències ambientals greus, com la deforestació, la contaminació de l'aire i de l'aigua, i sequeres.

Empreses de cosmètica i d'alimentació han presionat a les comunitats més pobres de camperols a abandonar les seves terres, amb la finalitat d'extendre les plantacions, i així vendre més quantitat de producte.




HONDURES





Berta Cáceres



Berta Cáceres és una dona indígena Lenca i una de les defensores dels drets humans més conegudes d'hondures, que, des de fa 20 anys, havia defensat el territori i els drets del poble Lenca.

Al 1993 va co-fundar el "Consejo Consejo Cívico de Organizaciones Indígenas Populares" (COPINH), organitzant ferotges campanyes contra els megaprojectes que violaven els drets ambientals i a les terres de les comunitats locals. La Berta es va enfrontar a "madereros ilegales", amos de plantacions, corporacions multinacionals i projectes de preses que tallaven els subministraments d'aliments i agua a les comunitats indígenes.


jueves, 8 de diciembre de 2016






                       



                   L’ÀRTIC ES DESFÀ



El desglaç de l 'Àrtic és una realitat que la tecnologia de les observacions per satèl·lit des de l’any 1981 han pogut captar de forma inapel·lable.

 La NASA mitjançant el seu programa “Satellite Observations of Artic Change” ens presenta un magnifica seqüència de mapes en el que s’observa l’evolució de la concentració de glaç al àrtic, us recomanem fer-hi una ullada. clica: SOAC-MAPS



PLÀSTIC,L'ASSASSÍ SILENCIÓS



                                       PLÀSTIC
                            L'ASSASSÍ SILENCIÓS

    


El plàstic inunda les vides del segle XXI fins el punt que no s'entendrien les societats actuals sense aquest material sintètic derivat del petroli, ha revolucionat les nostres vides. Però, alhora, s'ha convertit en un veritable maldecap.El reciclatge augmenta però la gestió sostenible és encara una assignatura pendent, si no es fa res per trobar-hi una solució, els residus plàstics es multiplicaran eternament, ocupant terres i oceans.

UN PRODUCTE ÚTIL I TAMBÉ UNA AMENAÇA MUNDIAL...

domingo, 11 de octubre de 2015

Chixoy · Guatemala: les matances de Río Negro











Chixoy · Guatemala: les matances de Río Negro

Estem davant d’una de les atrocitats més grans que mai s’han comès per desallotjar la població afectada per la construcció d’una presa La matança de 450 persones a Río Negro, a la zona que havia de ser inundada per l’embassament de Chixoy. Davant de la negativa de la població a abandonar les seves terres, les autoritats van començar una campanya de terror que va acabar amb la tortura i mort de la major part dels afectats, en el context d’una ferotge guerra civil. Els supervivents viuen avui en noves comunitats de relocalitzats, sense mitjans de subsistència adequats. Lluiten per recuperar els cadàvers dels seus éssers estimats, perquè es faci justícia, jutjant els culpables, i demanen un tracte digne.